El tomàquet pertany a la família de les Solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d'alcaloides tòxics. Entre elles es troben la belladona, la mandràgora i el jusquiam. Són poques les Solanàcies comestibles, però la seva rellevància en l'alimentació humana és considerable.
El tomàquet és el fruit de la tomaquera, planta d'origen americà. En concret, es considera oriünd de l'Equador, Perú i la zona nord de Xile. La seva introducció a Europa va tenir lloc des de Mèxic. En un principi, l'acceptació del tomàquet a Europa va ser molt escassa perquè es relacionava amb algunes espècies de plantes verinoses. A mesura que aquesta idea va anar desapareixent, el consum de tomàquet va començar a augmentar fins a fer-se molt popular al segle XVIII, època en què es va produir l'aparició de la salsa de tomàquet. No va ser fins al segle XX quan el seu cultiu es va estendre per tot el món.
En l'actualitat, el tomàquet és un dels aliments més populars a Europa, degut en part a la seva versatilitat i la seva facilitat per combinar bé amb una àmplia varietat d'aliments i d'herbes aromàtiques.

VARIETATS
Hi ha gairebé cent varietats de tomàquets que es classifiquen segons el seu ús, mida i forma, dividides totes elles en tomàquets per cuinar i tomàquets per a amanida.

Tomàquets per l'amanida:
Dan-Ronco: varietat representativa del tomàquet d'amanida, molt ple i carnós.
Monserrat: forma lobulada i bona mida. És un tomàquet bastant buit però molt apreciat pel seu sabor.
Cirera o Cherry: mida petita, vermell i rodó.

Tomàquets per cuinar:
Daniela: varietat típica de tomàquet madur, de forma esfèrica i molt sucós.
Pera: amb molta proporció de carn, molt saborosos i aromàtics. Ideals per a conserves, salses i purés.

Classificació del tomàquet segons la forma:
Carnós: arrodonit o semiesfèric i amb estries.
Cirera o Cherry: tamany petit, vermell i rodó
Pera: molt apte per elaborar conserves, salses i purés.
Rodó: en general són fruits de color vermell, rodons i de superfície llisa, encara que també n'hi ha grocs. Solen ser varietats-de sabor dolç i pell gruixuda.

PROPIETATS NUTRITIVES
El tomàquet és un aliment poc energètic que aporta només 20 calories per 100 grams. El seu component majoritari és l'aigua, seguit dels hidrats de carboni.
Es considera una fruita-hortalissa, ja que la seva aportació de sucres simples és superior al d'altres verdures, el que li confereix un lleuger sabor dolç.
És una font interessant de fibra, minerals com el potassi i el fòsfor, i de vitamines, entre les quals destaquen la C, E, provitamina A i vitamines del grup B, especialment B1 i niacina o B3. A més, presenta un alt contingut en carotens com el licopè, pigment natural que aporta al tomàquet el seu color vermell característic.

A LA CUINA
Si es prefereixen fruits ben madurs, s'han d'escollir els de color vermell viu, pell llisa i que se sentin tous al tacte. Si es prefereix un tomàquet menys madur, s'agafaran els més ferms i de color rosat proper al vermell. S'han de rebutjar els exemplars massa tous, molt madurs o amb cops i els que presentin taques de sol (àrees verdes o grogues a prop de la tija). La qualitat del tomàquet depèn de la uniformitat de les peces i de l'absència de defectes de creixement i maneig.
Si el tomàquet necessita madurar, s'ha de conservar en un lloc fresc però no sota la llum directa del sol. A menys que els tomàquets estiguin madurs del tot, aquests no s'han de col·locar a la nevera perquè la temperatura freda evita que acabin de madurar i afecta al seu sabor. És preferible comprar alguns tomàquets més verds per anar consumint a mesura que vagin madurant.
Si es volen consumir però encara estan una mica verds, un truc molt senzill és ficar-los dins d'una bossa de plàstic tancada. Així maduren amb rapidesa i en el frigorífic aguanten bé entre 6 i 8 dies. El suc de tomàquet natural o les conserves, un cop obert l'envàs, es manté perfectament dos dies a la nevera.
També poden congelar-se, sempre que es dugui a terme un escaldat i pelat previs. Amb la congelació, aquest perd part del seu suc, per la qual cosa una vegada descongelats és preferible cuinar-los.